Doneu-me el que no tinc...

Doneu-me el que no tinc,

que el que tinc, ja m’ho heu donat...

Jo us dono quatre lletres

des del cor que m’heu robat!

M’emporto la vostra alegria,

tot i també algun que altre enuig!

L’aprenentatge del dia a dia

i els somriures de l’humor mut.

Però em costarà imaginar

com serà cada matí...

Potser un buit a l’arribar,

potser tristesa al no veure’us aquí!

Tot i que això ja ho hem viscut:

alguns companys ens van deixar...

I vam seguir el nostre camí,

caminant, però sense oblidar!

Soc sabedor que ho heu aprés,

i afortunat d’haver-ho compartit.

Potser és aquesta la lliçó

del final d’aquest partit!

Doneu-me el que no tinc,

que el que tinc, ja m’ho heu donat...

Jo us dono mil estrelles

des del cel que m’heu robat!

M’emporto la vostra companyonia,

tot i també records d’algun discurs!

La convivència del dia a dia

i els comentaris sincers i purs.

Però em costarà imaginar

com serà el curs vinent...

Potser desànim al comparar,

potser nostàlgia dels bons moments!

Tot i que això ho tornareu a viure:

doncs altres etapes acabareu...

I haureu de seguir el vostre camí,

i sense oblidar, caminareu!

Doneu-me el q no tinc,

q el q tinc ja m’ho heu donat...

Jo us dono el meu desig

d’esperança i de felicitat!

Victor Vera